Gabriel Jackson

Gabriel Jackson (Mount Vernon (Nova York), 10 de març de 1921 – Ashland, Oregon, 3 de novembre de 2019) fou un historiador i hispanista estatunidenc. Víctima del Maccarthisme, es va graduar en Història i Literatura el 1942 al Harvard College i es va doctorar en la Universitat de Tolosa amb una tesi sobre el regeneracionisme de Joaquín Costa. El 1960-1961 va obtenir una beca Fulbright i des del 1965 fou professor a la Universitat de Califòrnia a San Diego.

És considerat deixeble tant de Jaume Vicens i Vives com de Pierre Vilar i durant molt anys ha col·laborat amb el diari ''El País''. També és considerat autoritat en el període de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola. Va residir al costat de la seva filla en l'estat d'Oregon després de viure 26 anys a Barcelona.

Va reflexionar sobre els problemes econòmics d'entreguerres, l'auge del feixisme i el conflicte entre democràcia i totalitarisme. Va entrar en contacte, per casualitat, amb la cultura espanyola a causa dels exiliats republicans a Mèxic, en la dècada de 1940. Va rebre el Premi Elio Antonio de Nebrija de la Universitat de Salamanca (2003). En jubilar-se, el 1983, es traslladà a Barcelona, on visqué fins al 2010. El 1997, Jackson va donar el seu suport al Foro Babel, col·lectiu centrat en la defensa d'un major ús del castellà a Catalunya, en el qual també es van alinear entre altres Albert Boadella, Rosa Maria Sardà i Rosa Regàs.

L'any 2009 va rebre el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre d'assaig de l'any, per ''Juan Negrín, médico, socialista y jefe de gobierno de la II República''. El 2010 marxà a viure a casa de la seva filla a Ashland (Oregon, EUA), on morí. Proporcionat per Wikipedia