Auguste Mas
Auguste Mas ''Auguste Ambroise Joseph'' de noms de fonts (Prada, 28 de maig del 1854 - Marqueixanes, 27 d'agost del 1908) va ser un professor i polític nord-català, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.Estudià de primer al liceu de Tolosa de Llenguadoc, i posteriorment ho feu a París, al "college Saint Barbe" i al liceu Louis-le-Grand. Es llicencià en lletres el 1877, obtingué l'agregadoria el 1883 i ensenyà retòrica successivament als liceus d'Aurenja, Avinyó (Valclusa), Chambéry, Nimes i Montpeller. El 1881 s'havia casat amb Mathilde Claire Louise Marguerite Chancel (1853-1938), filla del químic i rector de l'Acadèmia de Montpeller Gustave Chancel, amb qui el 1886 tingué un fill, Edouard Mas-Chancel, futur arquitecte d'anomenada a Perpinyà.
Entrà en política i fou conseller general de Besiers del 1886 al 1892. A Montpeller, posteriorment, hi fou regidor de barri i president del consell de barris del 1895 al 1901. Va ser nomenat regidor adjunt segon de l'alcaldia el 1902, i delegat municipal d'Instrucció Pública i de Belles Arts; en aquesta darrera faceta, contribuí al restabliment de la universitat de Montpeller (1896). Es presentà a l'Assemblea Legislativa a les eleccions del 1902, a la primera circumscripció de Montpeller, en representació del departament de l'Erau. Sortí elegit diputat a la segona volta, i romangué a l'escó de l'11 de maig del 1902 al 31 de maig del 1906. Durant la legislatura, segué en els bancs del partit radical socialista. Es presentà a les eleccions del 1906 però, després d'una agra batalla política amb l'equip electoral de Pierre Leroy-Beaulieu amb l'edició d'un pamflet difamatori comprès, es retirà de la política. Va ser nomenat Inspector General d'Instrucció Pública. Morí amb cinquanta-cinc anys.
El 1882 havia guanyat el primer premi de biografia del concurs regional que convocava l'Acadèmia de la Valclusa. També fou distingit amb el títol d'Oficial d'Administració Pública el 1898. Del 1887 endavant va ser membre de la Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-Orientales. Proporcionat per Wikipedia
-
1
-
2
-
3