André Martinet

André Martinet (Saint-Alban-des-Villards, Savoia, 12 d'abril de 1908 - Châtenay-Malabry, 16 de juliol de 1999), lingüista francès, representant del corrent conegut com a funcionalisme. En fonologia, Martinet és potser el millor i més fidel continuador de Trubetzkoy, a qui completa i corregeix en diferents punts.

Professor agregat d'anglès, va defensar el 1937 les seves dues tesis de doctorat: ''La geminació consonàntica d'origen expressiu en les llengües germàniques'' i ''La fonologia de la paraula en danès''. S'inicià en la lingüística amb les obres d'Otto Jespersen i el Cercle de Copenhague i a París fou alumne de Meillet. Entre 1932 i 1938 aprèn la teoria fonològica del Cercle de Praga i manté correspondència especialment amb Trubetzkoy; ensems, assisteix al naixement de la glosemàtica del seu amic Hjelmslev

De 1938 a 1946 va ser cap d'estudis a l'Escola Pràctica d'Alts Estudis. A continuació va dirigir la International Auxiliary Language Association a New York (1946-1948), on va contribuir a l'elaboració de la interlingua. Va ensenyar a la Universitat de Colúmbia, on va ser nomenat director del departament de lingüística (1947-1955) i va arribar a ser director de la revista ''Word''. Allí va assimilar l'escola conductista nord-americana de Leonard Bloomfield.

El 1955 va tornar al seu lloc a l'Escola Pràctica d'Alts Estudis i va ocupar la càtedra de Lingüística general en la Sorbona; en aquells dies va compondre la seva ''Economia dels canvis fonètics'', Berna, 1955, primera i fins al moment única gran obra de fonologia diacrònica. Va ser president de la Societat Europea de Lingüística (1966-1999) i va fundar la Societat de Lingüística Funcional i la revista ''La Linguistique''.

Influït pel Cercle de Praga, va fundar l'aproximació funcionalista a la sintaxi (''Langue et Fonction'', 1962). És autor d'una vintena d'obres importants en lingüística diacrònica (la ja citada ''Économie des changements phonétiques'', 1955) i en Lingüística general. La seva obra més coneguda, ''Éléments de linguistique générale'' (1960) ha estat traduïda a 17 llengües i ha influït a tota una generació de lingüistes francesos, i entre els espanyols es pot citar a Vidal Lamíquiz com a alumne seu. És, igualment, autor de: ''Syntaxe générale'' (1985), ''Fonction et dynamique des langues'' (1989). Ha deixat una autobiografia intel·lectual: ''Mémoires d'un linguiste, vivre els langues'' (1993). Proporcionat per Wikipedia
Mostrar 1 - 20 resultats de 47 per cerca 'Martinet, André', hora de la petició: 0.02sec Refinar resultats
  1. 1
    per MARTINET André
    Publicat 1953
    Article de périodique
  2. 2
    per Martinet André
    Publicat 1967
    Ouvrage
  3. 3
    per Martinet André
    Publicat 1969
    Ouvrage
  4. 4
    per MARTINET André
    Publicat 1969
    Ouvrage
  5. 5
    per MARTINET André
    Publicat 1985
    Ouvrage
  6. 6
  7. 7
    per MARTINET André
    Publicat 1952
    Ouvrage
  8. 8
    per MARTINET André
    Publicat 1952
    Ouvrage
  9. 9
    per MARTINET André
    Publicat 1952
    Ouvrage
  10. 10
  11. 11
    per Martinet André
    Publicat 1965
    Ouvrage
  12. 12
  13. 13
    per MARTINET André
    Publicat 1937
    Ouvrage
  14. 14
    per Martinet, André
    Publicat 1962
    Ouvrage
  15. 15
    per Martinet, André
    Publicat 1970
    Ouvrage
  16. 16
    per Martinet, André
    Publicat 1960
    Ouvrage
  17. 17
    per Martinet, André
    Publicat 1965
    Ouvrage
  18. 18
    per Martinet, André
    Publicat 1967
    Ouvrage
  19. 19
    Article de périodique
  20. 20